La senyalització del terra en naus logístiques permet identificar recorreguts, separar zones de treball i ordenar el moviment de persones, carretons i mercaderies. Perquè sigui útil, ha de respondre a l’activitat real del magatzem, mantenir una bona visibilitat i adaptar-se a l’estat del paviment.
No es tracta simplement de pintar línies. Un projecte ben plantejat combina distribució d’espais, avaluació de riscos, preparació del suport i selecció de materials. També necessita manteniment: una marca desgastada o un recorregut que ja no correspon a l’operativa pot generar confusió.
En aquesta guia expliquem set claus per planificar el marcatge d’una nau logística a Barcelona, què estableix la normativa sobre les vies de circulació i quina informació convé preparar abans de sol·licitar pressupost.
Què és la senyalització del terra en naus logístiques
La senyalització del terra en naus logístiques és el conjunt de línies, símbols, fletxes, textos i superfícies diferenciades que ajuden a interpretar l’organització d’una instal·lació. La seva finalitat pot ser preventiva, operativa o una combinació de totes dues.
El marcatge permet reconèixer per on circular, on dipositar mercaderia, quines zones han de quedar lliures i quins punts requereixen atenció. Per evitar interpretacions contradictòries, totes les àrees han de seguir un criteri coherent.
Convé distingir entre senyalització de seguretat i marcatge organitzatiu. Identificar una ubicació de palets no equival a senyalitzar un risc. Els colors i símbols que s’utilitzen per organitzar comandes no s’han de confondre amb els reservats als missatges de seguretat.
A més, les línies pintades no constitueixen una separació física. Quan l’avaluació de riscos determini que calen barreres, proteccions o altres mesures, el marcatge ha de complementar aquestes solucions, no substituir-les.
1. Analitzar els recorreguts i els punts de conflicte
El primer pas d’una senyalització del terra en naus logístiques consisteix a estudiar com funciona la instal·lació. Un plànol de distribució ajuda, però també cal observar els desplaçaments durant l’activitat habitual.
L’entrada de transportistes, la preparació de comandes, els canvis de torn o l’acumulació temporal de mercaderia poden modificar els recorreguts previstos. Si el disseny ignora aquestes situacions, les marques acabaran envaïdes o es deixaran d’utilitzar.
Què cal revisar abans de definir les línies
- Accessos de treballadors, visites i personal extern.
- Recorreguts de carretons elevadors, transpalets i altres equips mòbils.
- Encreuaments entre vianants i vehicles.
- Sortides de passadissos entre prestatgeries.
- Molls de càrrega i zones de maniobra.
- Espais de preparació, embalatge i expedició.
- Portes, pilars i elements que redueixen la visibilitat.
- Accessos a equips d’emergència i recorreguts d’evacuació.
L’objectiu és detectar on coincideixen moviments incompatibles i reduir les situacions ambigües. Per exemple, si un recorregut per a vianants travessa una zona de maniobra, convé estudiar primer si es pot traslladar abans de limitar-se a pintar-hi un pas.
Dissenyar amb l’operativa i la prevenció
La distribució s’ha de coordinar amb les persones responsables d’operacions i de prevenció de riscos laborals. L’aplicador pot valorar el suport i el sistema de marcatge, mentre que l’organització de la circulació ha de respondre als riscos del centre.
També és útil escoltar els qui treballen cada dia a la nau. Les seves observacions permeten identificar dreceres, esperes i obstacles que potser no apareixen al plànol inicial.
2. Aplicar la normativa i triar colors comprensibles
La referència general a Espanya és el Reial decret 485/1997 sobre senyalització de seguretat i salut en el treball. La seva aplicació s’ha d’integrar amb l’avaluació de riscos i amb les altres disposicions que corresponguin a la instal·lació.
L’annex VII estableix que, quan sigui necessari per protegir els treballadors, les vies de circulació de vehicles s’han de delimitar clarament mitjançant franges contínues d’un color ben visible, preferentment blanc o groc, tenint en compte el color del terra.
La delimitació ha de respectar les distàncies de seguretat necessàries entre vehicles i objectes propers, així com entre vianants i vehicles. Per tant, triar un color correcte no compensa un recorregut insuficient o una distribució insegura.
Colors de seguretat: què significa cadascun
| Color | Significat de seguretat | Consideració per al projecte |
|---|---|---|
| Vermell | Prohibició, perill-alarma i identificació d’equips contra incendis, segons el context. | No utilitzar-lo de manera que generi confusió amb aquests missatges. |
| Groc o groc ataronjat | Advertència i precaució. | Diferenciar les advertències dels codis interns d’organització. |
| Blau | Obligació. | Coordinar-ne l’ús amb els senyals i les instruccions del centre. |
| Verd | Salvament, auxili i situació de seguretat. | No interpretar que qualsevol zona pintada de verd constitueix una via d’evacuació. |
| Blanc o groc en franges contínues | Colors preferents per delimitar vies de circulació de vehicles quan sigui necessari. | Triar-los tenint en compte el contrast amb el paviment. |
Per a determinats riscos de caiguda, xocs o cops, l’annex VII preveu franges alternes grogues i negres, amb una inclinació aproximada de 45 graus i dimensions similars.
Aquest reial decret no estableix un codi universal que assigni un color obligatori a cada zona de picking, devolució o emmagatzematge. Els codis organitzatius interns han de ser comprensibles, estar documentats i no interferir amb la senyalització de seguretat.
El terra no substitueix els senyals necessaris
Les marques horitzontals s’han de coordinar amb la senyalització vertical. En particular, la identificació de vies d’evacuació i d’equips de salvament o socors requereix els senyals en forma de panell corresponents; una línia de color al terra no els substitueix.
Tampoc n’hi ha prou de pintar per resoldre un risc. La normativa indica que la senyalització no substitueix les mesures tècniques i organitzatives de protecció col·lectiva ni la formació i informació dels treballadors.
3. Delimitar les zones segons la seva funció
Una senyalització del terra en naus logístiques ha de permetre interpretar l’espai sense saturar-lo d’informació. El disseny més útil no és el que conté més símbols, sinó el que diferencia amb claredat les decisions importants.
Recorreguts per a vianants i encreuaments
Els itineraris per a vianants han de connectar els punts d’accés i les zones de treball de manera coherent. Convé evitar recorreguts que obliguin a fer voltes innecessàries o que acabin directament en una zona de circulació de vehicles.
En els encreuaments cal estudiar la visibilitat, les aproximacions i les mesures de control necessàries. Pintar un pas per a vianants no garanteix per si sol que un conductor pugui detectar una persona a temps.
Circulació de carretons elevadors i transpalets
Els passadissos s’han de plantejar tenint en compte els equips utilitzats, les seves càrregues i les maniobres previstes. Les fletxes poden ajudar a interpretar els sentits de circulació, sempre que coincideixin amb les instruccions del centre.
No convé fixar una amplada estàndard per a totes les naus. Les necessitats canvien segons els vehicles, les dimensions de les mercaderies, la circulació prevista i les condicions de l’entorn.
Picking, preparació i expedició
Les ubicacions de preparació de comandes es poden identificar mitjançant perímetres, números o referències alfanumèriques. Aquesta diferenciació ajuda a reconèixer la funció de cada espai i a detectar quan la mercaderia ocupa una zona que no li correspon.
A l’expedició és útil distingir les àrees d’espera de les zones de pas. També es pot valorar una identificació específica per a devolucions, incidències o mercaderia pendent de revisió, sense confondre-la amb els missatges de seguretat.
Molls i espais que han de quedar lliures
Als molls cal analitzar conjuntament les maniobres, els accessos i la presència de persones. El marcatge ha de ser coherent amb les proteccions i els procediments de càrrega i descàrrega establerts.
Els espais reservats davant de portes, equips d’emergència o accessos tècnics han de continuar sent reconeixibles durant l’activitat. Si s’utilitzen com a emmagatzematge temporal, el problema no es resol només repintant-ne els límits.
4. Seleccionar materials compatibles amb el paviment
L’elecció del material per a la senyalització del terra en naus logístiques ha de partir del suport i de les condicions d’ús. No tots els productes es comporten igual sobre formigó, resina existent o superfícies reparades.
Abans de triar convé revisar la intensitat de circulació, les maniobres, els productes de neteja i les possibles exposicions químiques. També cal comprovar si hi ha zones exteriors o entrades exposades al sol.
Pintures i sistemes de resina
Els sistemes epoxi i de poliuretà poden formar part de les solucions de marcatge industrial, però la seva idoneïtat depèn de la formulació concreta. La fitxa tècnica ha de confirmar els suports admesos, les condicions d’aplicació i les prestacions previstes.
No n’hi ha prou d’escollir un producte perquè s’anunciï com a industrial. Cal comprovar-ne la compatibilitat amb el paviment existent i amb les exigències de cada zona, especialment en punts de gir o de frenada.
Per conèixer millor aquests materials, pots consultar la nostra guia sobre tipus de resines epoxi.
Cintes de marcatge
Les cintes es poden valorar quan calen distribucions modificables o solucions específiques per a determinats suports. Abans d’utilitzar-les cal comprovar-ne l’adequació al trànsit, a la neteja i a les condicions d’adherència.
El seu comportament en una zona de pas de vianants pot ser diferent del que presenten sota rodes que giren repetidament. La decisió s’ha de basar en el producte concret i en l’ús previst, no només en la rapidesa inicial de col·locació.
Textura, neteja i resistència al lliscament
L’acabat del marcatge ha de ser compatible amb les condicions de seguretat del paviment. És important valorar com es comportarà en presència d’humitat, brutícia o els contaminants previsibles en l’activitat.
Quan es requereixi una prestació antilliscant, s’ha de definir i comprovar amb criteris tècnics. Pots ampliar informació al nostre article sobre tractaments antilliscants per a terres.
5. Preparar el suport abans de pintar
La preparació del terra condiciona el resultat del marcatge. Aplicar pintura sobre pols, greix, restes d’adhesiu o un revestiment mal adherit pot comprometre el sistema encara que l’acabat inicial sembli correcte.
Per això, abans d’executar la senyalització del terra en naus logístiques, convé inspeccionar les zones on s’ha d’intervenir i definir quina preparació necessita cadascuna.
Comprovacions prèvies
- Estat de conservació del formigó o del revestiment existent.
- Presència d’olis, brutícia i contaminants.
- Fissures, escrostonaments i reparacions anteriors.
- Marques antigues que es puguin confondre amb les noves.
- Condicions d’humitat i temperatura exigides pel sistema.
- Necessitat de proves de compatibilitat o d’adherència.
Segons el suport i el producte, la intervenció pot requerir neteja, desgreixatge, preparació mecànica, reparació o imprimació. El procediment s’ha d’ajustar a les especificacions del fabricant i a la situació trobada.
Eliminar recorreguts antics que generin dubtes
Quan canvia la distribució, és important resoldre les marques anteriors. Una línia antiga encara visible pot competir amb el recorregut nou i dificultar la interpretació dels espais.
No sempre n’hi ha prou de cobrir-la d’un altre color. Cal estudiar una solució que deixi clara la nova organització i que sigui compatible amb l’acabat del paviment.
Si el terra presenta desperfectes, pot ser necessari intervenir abans del marcatge. A la nostra pàgina de reparació de paviments industrials hi trobaràs informació sobre aquest tipus de treballs.
6. Organitzar l’aplicació i la reobertura
La senyalització del terra en naus logístiques s’ha de planificar tenint en compte l’activitat del centre. L’objectiu és disposar de zones accessibles per treballar sense crear recorreguts provisionals improvisats ni permetre el pas sobre material sense curar.
En algunes instal·lacions es pot plantejar una execució per sectors. En d’altres, caldrà aprofitar una aturada programada. L’opció adequada depèn de la distribució, del producte i de les possibilitats reals d’aïllament.
Seqüència de treball orientativa
- Revisar i aprovar el plànol de marcatge amb les persones responsables.
- Definir les àrees d’intervenció i els accessos alternatius.
- Retirar la mercaderia i protegir els elements propers.
- Preparar el suport i resoldre els desperfectes previstos.
- Replantejar línies, símbols i referències.
- Aplicar el sistema respectant-ne les instruccions tècniques.
- Comprovar l’acabat i autoritzar la reobertura quan correspongui.
Assecatge i posada en servei no són el mateix
No s’ha de confondre una superfície seca al tacte amb una superfície preparada per rebre carretons. Els temps per al trànsit de vianants, el trànsit mecànic i la resistència química poden ser diferents.
La reobertura ha de seguir les indicacions del fabricant i tenir en compte les condicions reals d’aplicació. No convé prometre un termini universal sense conèixer el sistema triat, la temperatura i les característiques de la intervenció.
Abans de recuperar l’activitat també cal comunicar qualsevol canvi de circulació. Una distribució nova necessita instruccions clares per a treballadors, visites i personal extern.
7. Revisar i mantenir el marcatge
La feina no acaba amb l’aplicació. La senyalització del terra en naus logístiques s’ha de revisar per comprovar que continua sent visible i que correspon a l’organització actual del centre.
El Reial decret 485/1997 estableix que els mitjans de senyalització s’han de netejar, mantenir i verificar regularment, i s’han de reparar o substituir quan sigui necessari per conservar-ne les qualitats.
Què cal comprovar en les revisions
- Desgast en girs, encreuaments i accessos.
- Pèrdua de contrast per brutícia o deteriorament.
- Despreniments i danys del suport.
- Marques ocultes per palets o materials.
- Fletxes que ja no coincideixen amb els sentits de circulació.
- Canvis en prestatgeries, maquinària o zones de treball.
- Recorreguts antics que encara es puguin interpretar com a vàlids.
La freqüència de revisió s’ha d’adaptar a l’ús i al risc de cada àrea. Un punt de gir intensiu pot necessitar més atenció que una zona amb trànsit ocasional.
És recomanable registrar les incidències i revisar-ne les causes. Si una mateixa marca es deteriora repetidament, pot caldre canviar el sistema, millorar el suport o reconsiderar el recorregut.
Què determina el pressupost de senyalització
El pressupost no depèn únicament dels metres de línia. Dues naus de superfície similar poden requerir treballs molt diferents per l’estat del terra, la complexitat del disseny o les condicions d’execució.
Per comparar propostes convé que totes descriguin el mateix abast. Un preu que inclou la preparació del suport i la retirada de marques antigues no és directament comparable amb un altre que només preveu l’aplicació de pintura.
Factors que convé incloure
- Metres lineals i amplada de les franges.
- Superfície de les zones acolorides.
- Nombre de fletxes, símbols, textos i ubicacions.
- Estat i tipus de paviment.
- Preparació necessària i reparacions prèvies.
- Retirada o tractament de la senyalització existent.
- Sistema de marcatge i prestacions requerides.
- Treballs per fases, horaris i restriccions d’accés.
- Condicions de posada en servei i manteniment.
Per sol·licitar una valoració inicial, prepara fotografies generals i de detall, un plànol si està disponible, la ubicació de la nau i una explicació del trànsit habitual. Indica també si la instal·lació pot aturar l’activitat o necessita treballar per sectors.
Senyalització del terra en naus logístiques a Barcelona
Revestimientos Aplimar disposa d’un servei de senyalització i delimitació industrial de paviments. Si necessites intervenir en una nau logística a Barcelona, pots consultar les possibilitats d’actuació per a la teva instal·lació.
El punt de partida és definir què necessites resoldre: reorganitzar recorreguts, renovar marques desgastades, identificar ubicacions o coordinar el marcatge amb una reparació del terra.
També és important diferenciar la feina d’aplicació de la definició preventiva del projecte. La distribució ha d’estar coordinada amb les persones responsables de l’operativa i de la prevenció de riscos del centre.
Per ampliar informació sobre el plantejament general, pots consultar la nostra guia de senyalització del terra del magatzem.
Sol·licita una valoració per a la teva nau
Contacta amb Revestimientos Aplimar i facilita la ubicació, les fotografies del paviment i una descripció dels treballs previstos. Amb aquesta informació serà més senzill concretar quines dades addicionals necessita la valoració.
- Telèfon: 608 683 620.
- Correu electrònic: info@revestimientosaplimar.com.
- Adreça: Carrer de Torns, 34, 08028 Barcelona.
- Formulari de contacte de Revestimientos Aplimar.
Preguntes freqüents sobre senyalització del terra en naus logístiques
És obligatori senyalitzar el terra d’una nau logística?
La necessitat es determina segons els riscos i les condicions del centre. El Reial decret 485/1997 estableix que, quan sigui necessari per protegir els treballadors, les vies de circulació de vehicles s’han de delimitar clarament mitjançant franges contínues d’un color ben visible, preferentment blanc o groc.
Quins colors s’utilitzen per delimitar les vies de circulació?
El Reial decret 485/1997 indica preferentment el blanc o el groc per a les vies de circulació de vehicles, tenint en compte el color del terra. L’elecció ha de proporcionar visibilitat i no generar confusió amb altres senyals.
Quina pintura és millor per senyalitzar una nau logística?
No hi ha una pintura universal per a totes les naus. El sistema s’ha de seleccionar segons el suport, el trànsit, la neteja i les condicions ambientals, comprovant la fitxa tècnica i la compatibilitat amb el paviment existent.
Es pot executar la feina sense aturar tota la nau?
Es pot plantejar una execució per sectors si la distribució permet aïllar les àrees de treball i mantenir recorreguts alternatius segurs. La viabilitat depèn de l’operativa i dels temps d’aplicació i posada en servei del sistema triat.
Quant dura la senyalització del terra en naus logístiques?
La durada depèn del material, la preparació del suport, el trànsit, les maniobres i la neteja. No és rigorós fixar una vida útil universal sense conèixer aquestes condicions. El marcatge s’ha de revisar i renovar quan perdi visibilitat o deixi de complir la seva funció.
Les línies pintades substitueixen les barreres de protecció?
No. Les línies delimiten visualment, però no aturen un vehicle. La senyalització no substitueix les mesures tècniques i organitzatives de protecció col·lectiva ni la formació i informació dels treballadors.
Quina informació necessito per demanar pressupost?
Prepara la ubicació de la nau, fotografies del terra, un plànol si en tens, les zones que necessites marcar i una descripció del trànsit. Indica també si hi ha marques antigues, desperfectes i restriccions d’horari.


